"En cada comunitat, fins i tot en la tripulació d'un vaixell pirata, hi ha accions obligades i accions prohibides, accions lloables i accions reprovables. Un pirata ha de mostrar valor en el combat i justícia en el repartiment del botí; si no ho fa així, no és un 'bon' pirata. Quan un home pertany a una comunitat més gran, l'abast de les seves obligacions i prohibicions es fa més gran; sempre hi ha un codi al qual s'ha d'ajustar sota pena de deshonra pública" (Societat humana: ètica i política.
Bertrand Russell
Hi ha una bona quantitat de codis deontològics (com, per exemple, el codi deontològic europeu per a professionals immobiliaris, o el codi deontològic i de conducta professional de l'API) i decàlegs ètics afectes a la professió immobiliària (promoguts per associacions i empreses del ram, que se solen associar al comportament "raonable" dels agents). La lectura, però, d'aquests textos ens deixa... un tant freds. I és que es parla de petites virtuts, de virtuts raonables, d'evitar l'enveja i la maledicència, de ser professionals, de no enganyar, de no vilipendiar, de fer d'un els interessos del client i, a la fi, del pràctic i de l'argumentable, i, per tant, d'alguna cosa usualment llunyana del client i del seu comportament en la compravenda o arrendament d'immobles. Per això quan un ciutadà llegeix aquests codis es pot escandalitzar. Per això, potser, siguin codis merament interns.
Ai! En mariatomasa.com ens prenem molt en serio l'ètica, personal i social, com a base del nostre propi comportament. Però per poder desenvolupar la nostra feina en aquest marc, necessitem posar-nos al lloc dels nostres clients... i dels nostres col·legues. I per això necessitem reparar en les coses importants: en aquelles que marquen la diferència.
Per això fem bandera de les grans virtuts davant les petites veritats raonables (que per suposat respectem, com qualsevol fill de veí ben educat, però que ens semblen insuficients per a la pràctica diària d'una professió en la qual és, per damunt de tot, el client, amb la seva diversitat de comportaments, qui conforma). Ens agrada, així, el to i caire de Les Petites Virtuts que descriu Natalia Ginzburg:
"Pel que fa a l'educació dels fills, crec que no cal ensenyar-los les petites virtuts, sinó les grans. No l'estalvi, sinó la generositat i la indiferència cap als diners; no la prudència, sinó el coratge i el menyspreu pel perill; no l'astúcia, sinó la franquesa i l'amor per la veritat; no la diplomàcia, sinó l'amor al prògic i l'abnegació; no el desig d'èxit, sinó el desig de ser i de saber. Tanmateix, gairebé sempre fem el contrari. Ens apressem a ensenyar-los el respecte a les petites virtuts, fundant-hi tot el nostre sistema educatiu. D'aquesta manera elegim el camí més còmode, perquè les petites virtuts no encoratgen cap perill material, és més, ens protegeixen dels cops de la sort. Oblidem ensenyar les grans virtuts i, tanmateix, les amaguem, i volem que els nostres fills les tinguessin, però abriguem l'esperança que brotin espontàniament en el seu ànim, un dia futur, ja que les considerem de naturalesa instintiva, mentre que les altres, les petites, ens semblen el fruit d'una reflexió, d'un càlcul, i per això pensem que és absolutament necessari ensenyar-les"
Natalia Ginzburg
Ens agrada prendre la paraula a aquells que la donen amb naturalitat, compromís i diligència, i per a nosaltres no hi ha tracte millor que aquell que se substancia en la voluntat irreductible de mantenir la paraula donada. Ens encanta la puntualitat, i alhora assumim els imponderables de la vida diària dels nostres clients i, sobretot, que ells no solen ser empreses, amb agendes automatitzades ni empleats que vetllen per les seves cites, així que ens aprestem a ajudar-los amb aquesta gestió. Ens rebel·lem contrala pràctica de quedar amb clients, per visitar una finca, en zones diferents de les que rau l'immoble, en burdo intent de garantir l'operació. Ens felicitem per la confiança que dipositen a la nostra empresa els nostres clients propietaris d'immobles, que ens procuren mostres diàries de respecte i bonhomia. Ens lamentem de les persones sense paraula que mantenir i, per tant, sense paraula que esperar. Ens congratulem que en aquest sector, l'immobiliari, hi hagi feina per a tothom.
Quina és la diferència entre les petites virtuts i les grans? Tornem a Natalia Ginzburg:
"En realitat, la diferència és només aparent. També les petites virtuts provenen d'allò més profund del nostre instint, d'un instint de defensa, però en elles la raó parla, sentència, disserta, brillant advocat de la incolumitat personal. Les grans virtuts provenen d'un instint en què la raó no parla, un instint al qual em resultaria difícil posar nom. I el millor de nosaltres està en aquest mut instint, i no en el nostre instint de defensa, que argumenta, sentencia, disserta amb la veu de la raó" .
Natalia Ginzburg
Quan en mariatomasa.com parlem de "Serveis Immobiliaris Ètics" ens referim, precisament, no a l'instint defensiu-professional-corporatiu, sinó a l'altre, al sentit intuïtiu ètic que acompanya les coses importants i que, a la llarga (com ha de ser) defineix, pas a pas, el nostre caràcter.
