La innovació immobiliària i la presumpció pornogràfica

La innovació immobiliària i la presumpció pornogràfica

Quan la delicada i emotiva pel·lícula "Okuribito" (que es va traduir aquí ridículament com "Violines en el cielo") va guanyar el 2009 l'Oscar al millor film de parla no anglesa es va suscitar una rara polèmica (a tot el món menys al Japó) perquè el seu director, Yôjirô Takita, havia realitzat diverses incursions en el cinema porno lleuger, ja que semblava que s'hagués donat contradicció entre el quefer anterior del director i la sensible pel·lícula que va conquerir l'ànima del jurat del premi... i de moltíssims espectadors; contradicció i sorpresa, com si una cosa pogués anul·lar o mitigar l'altra, com si es donessin aspectes difícilment conciliables.

 

Sembla percepció contradictòria és la que es genera (i ho veiem amb claredat fisiognòmica) quan ens plantem davant d'institucions, públiques i privades, i els plantegem el racó d'innovacions tecnològiques i organitzatives que caben en el nostre projecte immobiliari (la nostra xarxa immobiliària mariatomasa.com), ja que sembla que immediatament s'alça un mur de prejudicis que aïlla els nostres interlocutors de qualsevol raonament o procés demostratiu: semblen pensar –i de vegades ho expressen directament–... ¿Innovació tecnològica en el sector immobiliari? En seriós? I no serà més aviat tecnologia que simplement s'aplica a aquest sector tan denostat? No seria millor que constituïssin una empresa tecnològica amb les innovacions que plantegeu i després presentéssiu una aplicació en el sector immobiliari? Perquè, és clar, sembla impossible que un sector amb tan mala premsa (la bombolla, el mercat negre, la desregulació, etc.) pugui donar aixopluc a una cosa intrínsecament bona com la innovació.

 

No n'hi ha prou amb demostrar que ja estem innovant (en els processos de gestió, en l'evolució del CRM mòbil per a agents, en la personalització extrema dels serveis, en el tractament digital de la informació immobiliària o en l'automatització mòbil del ticketing), sinó que cal convèncer que això és possible des d'aquest sector, com si dirigir pel·lícules porno impossibilités per a la factura de pel·lícules extraordinàries de consum massiu.

 

Però no ens queixem: tan sols constatem la sorpresa que la nostra activitat en aquest nostre sector (l'immobiliari) estigui més a l'altura del que ho estan els nostres interlocutors. Així que es tracta que si millorem ho haurem de fer a les nostres expenses, sense cap suport exterior. I així ho fem: invertint en la millora digital dels nostres processos, en sistemes informàtics que facin veure que ningú, que cap empresa del sector tracta amb més mim els reportatges de les finques dels nostres clients; que els nostres agents poden guanyar més que ningú en el sector, assumint la nostra empresa totes les seves despeses estructurals; que es pot fomentar alhora l'ocupació directa i l'auto-ocupació, sense rèmores; o que gràcies a la tecnologia es pot comptar amb suport tecnicodeveni jurídic en qualsevol zona o moment, a benefici complet del client.

 

Utilitzem avançades eines de missatgeria digital instantània, xarxes socials corporatives, sistemes de monitoratge 24×7 d'avisos telefònics, helpdesks d'última generació, sistemes distribuïts de gestió multicanal d'avisos, esquemes optimitzats de presentació digital de reportatges amb grans volums de dades multimèdia, mecanització tecnicojurídica que ens permet assegurar el marc legal de compravendes i lloguers respecte de totes les seves parts implicades, i... bla bla bla... perquè això sembla ser en el que es converteix el que demostrem, a causa de la presumpció del porno, a la percepció que no hi ha gaire a innovar en un sector en el qual es parla, pràcticament només es parla, de comissions o, pitjor, del pilotari o de la bombolla o del tot-val. I no és el nostre cas, és clar.

 

Nosaltres parlem d'honoraris i d'innovació, d'una plantilla creixent d'administratius i tècnics jurídics i informàtics que donen suport al que pensem ha d'oferir una immobiliària actual o, millor, la immobiliària que volem ser.

 

Creixem, i creixem molt: en personal tecnicoadministratiu i en agents, en extensió zonal i, sobretot, en qualitat humana. I darrere de tot això hi ha una gran inversió i, el més important, grans persones que creixen també com a professionals, propers als seus clients perquè viuen a prop de les finques que comercialitzen, perquè estan subjectes al nostre codi ètic i, a la fi, perquè gaudeixen de les innovacions i la sensibilitat que ens esforcem a procurar, innovant on vulgui que sigui possible.

 

Sense presumpcions: amb fets. I sense prejudicis. Amb permanent voluntat de millora.